Marti Joan de Galba i Plaerdemavida

Gràcies a Sebastià, ja se qui son.

Martí Joan de Galba (1490):

Es va considerar, segons deia el colofó de l'obra, com coautor de la famosa novel·la cavalleresca catalana Tirant lo Blanc, i es pensà que va ajudar Joanot Martorell, l'autor principal de l'obra, a acabar-la. En realitat, Galba era només un prestador de diners i, segón sabem, no era cap literat.
Avui, gairebé tots els estudiosos del tema han abandonat aquesta idea, i hi ha qui pensa que el qui pot haver modificat el manuscrit de Joanot Martorell hagués pogut ser Joan Roís de Corella.

Plaerdemavida:
El caràcter de Plaerdemavida és circumscrit en el context ideològic de l'Edat Mitjana que condicionava la imatge que es tenia de les dones: la intuïció femenina es contraposa a la raó masculina i si les dones en posseeixen molta és degut a la seva inferioritat intel·lectual. Es documenta amb textos d'Eximenis i amb el Regiment de prínceps de Gil de Roma aquest pòsit ideològic que planava per tot arreu.

Plaedermavida : representa el desig, el goig de viure i té com a objectiu la felicitat. Durant la novel·la sempre volia ajudar a Tirant hi ha la Carmesina perquè estiguessin junts.

NOU DIARI DEL JOVE MANIÀTIC

Pete, és un jove de 14 anys. Un dia descobreix que pateix hipocondria i es passa mig llibre preocupat per les malalties que puega tindre.

Li agrada una xica anomenada Cilla, que no li fa cas en tot l'any que dura el llibre, excepte al final, a les festes de nadal, que dóna a entendre con si s'haguessen embolicat.

Pete té dues germanes, Sally la major, que té 17 anys i en una ocasió creo que està embarassada i Susie, la xicoteta, que té 12 anys i no para de molestar-lo.

Pete, en el seu diari no compta coses excepcionals, sinò el què li passa quasi tots els dies com: anar al dentista, a l'òptic, fumar el seu primer cigarret... Això fa que el llibre siga un poc aborrit i pesat.

La veritat és que no m'ha agradat molt, però el de la germana encara és pitjor.

Concert de Melendi

Ahir, 14 de maig va venir Melendi a Castelló, a la plaça de bous. En realitat el concert era el dissabte per la nit a les 23:45 però se va aplaçar per indisposició del cantant. El concert va començar a les 22:30 i el primer que va fer va ser demanar disculpes per no haver cantat el dissabte però tenia febra i segons ell, li van pixar al cul...
El concert va ser molt bo, no sols per les cançons de el seu últim disc "Que el cielo espere sentao" i de l'altre "Cartas de Holanda" sinó per l'espectacle que donava. Va xerrar amb el públic dient veritats i demanant la legalització del cannabis, jeje... però sempre molt simpàtic i va "ballar" les seues rumbetes...
Cantant una cançó se va equivocar i va començar a riure, després intentava enganxar-se altra vegada a la cançó i quan ho va aconseguir va acabar la cançó rebentant-se de riure.
En resum va ser uns dels millors concerts dels que he anat ho va fer molt bé, em va encantar i en setembre, torna a cantar a Vila-real, així que... tornarà ha a haver un bon espectacle.

LA MISOGÍNIA

En moltes cultures antigues la dona es tractada de manera pejorativa i considerada culpable de gran part dels mals de la humanitat, aquest pensament s'anomena misogínia.
En les literatures medievals la imatge de la dona es movia entre dues concepcions oposades:
-Eva: La primera dona culpable d'haver dut el mal al món.
-Maria: imatge de puresa i perfecció, és salvadora de la humanitat i transmissora d'amor espiritual.
Jaume Roig (València, 1402-1478) Va escriure "L'espill o llibre de les dones" una història cruel contra les dones.
Isabel de Villena (1430-1490) Va respondre a l'atac de Jaume Roig contra les dones amb el llibre "Defensa de les dones".
Jo pense que aquest menyspreu a les dones estava fora de lloc, ja que fins al S. XVII en algunes religions la dona no tenia ànima, o fins a fa poc la dona tampoc podia votar...
Actualment, ja no hi ha quasi marginació de la dona en la nostra societat, però encara hi queda, esperem que amb el temps se'n vaja eradicant.